Pràctica 6: Actituds Rogerianes

Parlem d'actituds rogerianes referint-nos a Carl Rogers, un dels autors més citats juntament amb Ellice. Aquest home té molts mérits; va ser el primer en filmar sesions de psicoterapia. l'emmarquem dintre de la psicologia humanista. Juntament amb Abraham Maslow diu que no esta bé que ens centrem en els aspectes negatius i que s'expliquin comportaments positius com mecanismes de defensa, etc.

Canvia la dinàmica de la psicologia, ara el pacient el veuen com a client, es el protagonista del procés de creixement, si es donen les condicions propícies, la persona treu el millor de si mateix. El psicóleg ha de crear les condicions propícies per que el potencial positiu pugui aflorar. Per resumir, el model de Rogers es un model centrat en la persona (Psicologia Rogeriana) la relació que hi ha ha entre psicoleg i persona es càlida, empàtica. Cal dir que es un enfocament no directiu. Aquesta influéncia de Rogers arriba a tots els àmbits de la psicologia.

Les condicions que propicien el creixement són tres actituds bàsiques:

1) Acceptació incondicional: porti el que porti el client a teràpia se l'ha d'acceptar com a persona, això afavoreix que ens poguem expressar, no hostil.

2) Comprensió empàtica: Entendre el punt de vista de l'altre, empatitzar que significa viure uns sentiments que no són propis però que els vius per que els entens. Si veus que amb qui parles entén el que li expliques transmet confiança i continuem explicant.

3)Autenticitat: (coheréncia) qui tenim davant ens transmet seguretat per que no es contradiu.

Tot això crea el context idoni pel creixement de les persones. Sobre Rogers es parla poc però la majoria o tots els psicólegs accepten les seves teories.

Despres de introduir a Rogers i explicar la seva principal teoria vam veure un vídeo documental sobre els métodes de ensenyament empàtics en una escola del japò de 600 alumnes. Correspon ara fer una reflexió, comentari entorn el documental. "Pensant en els altres".

Tot i que a primera vista el colegi sembla una escola normal i corrent, al cap de poc temps descobreixo que dintre les aules d'un professor concret s'hi respira un aire de bon humor i alegria, i es que hi ha un professor que es un xic diferent a la resta ja que intenta ensenyar als alumnes no només el temari del curs sino també els ensenya a viure. Amb métodes empàtics introdueix als nens de primària hàbits saludables que sens dubteels ajudaran en el futur.

Una de les pràctiques habituals a les seves classes és llegir cartes. Cada dia, cadascú escriu una carta on relata les seves inquietuds i sentiments i al dia següent les llegeixen a classe. Al cap de poc temps, molts nens s'ham fet amics entre ells i apareixen veritables vincles. Aquest profesor dona veritable importància a aquests vincles. Aquests vincles es fan patents quan, per exemple a algú se li mor el pare o la mare, o l'àvia, o quan algú es trasllada de ciutat.

El que aquest mètode té en comú amb la pràctica o amb el mètode Rogerià són les tres premises per que la persona es desenvolupi correctament: Aceptació incondicional: en l'aula del professor no s'accepta que algú sigui discriminat. Comprensió empàtica: a través de les cartes tothom comparteix els sentiments. Autenticitat: tot això es fa de veritat, no hi ha capo tipus de falsedat, els vincles que es creen són veritables i gens falsos, i el que s'ensenya no té cap tipus de incongruéncia.

Tot plegat és bastant bonic, sobretot en un país on sembla que la gent viu per a treballar i es descuiden de viure. Com estem a Espanya, un país on es viu massa bé i moltes vegades subestimem el treball, potser no ens és tan necessària aquestes lliçons, tot i que no estarien de més. Sobre les teories de Rogers trobem la teoria de l'autoestima, llibres sobre les relacions de parella : "el matrimonio y sus alternativas".

També trobem "el camino del ser", son les etapes per les quals les persones es van convertint en "humanes".

De fet tenim autors com A.S Neil que escriuen sobre escoles: "Summerhill" És una explicació sobre com funcionesn les escoles basades en el model psicoanalític en forma de novela, es fàcil de llegir i et dona molta informació.