Pràctica 5: Freud pasión secreta

Aquesta pràctica que tinc entre mans és un xic diferent a les altres. Aquesta vegad ahem de buscar alguna cosa relacionada amb Freud que va sortir a una película que vam veure a l'aula i penjar-la en el blog. La película que vam veure tractava sobre les teories de Freud i de com van evolucionant. Es diu "Freud pasión secreta".

El tema que he triat va relacionat amb un tall de la película on Freud, quan es mor el seu pare i ell va a visitar la seva tomba, es desmaia per que no pot perdonar un "pecat" passat del seu pare i busca la raó oculta: resulta que els nazis van humiliar al par davant de Freud quan era petit i ell es va callar. (degons Freud la neurosis comença a l infància). El tema en concret es de com passa Freud a la segona etapa, la interpretació dels somnis, el llenguatge simbólic, la asociació lliure, de com deixa la hipnosis.

Els conceptes claus serien la Transparencia: el pacient projecta a el metge sentiments al psicoanalista. Complex D'edip. Cecile, una pacient de la película s'enamora del seu metge (Brewer) per que li recorda al pare. un altre concepte clau seria la catarsi, que seria fer conscient traumes ocults o fets passats que s'arrelen en l'inconscient i que quan surten a la llum fan que desapareixi un símptoma.

Per introduir la pràctica, m'agradaria recordar unes paraules que surten al començament de la película i que diuien: Freud deia que al llarg de la història, hi va haver tres grans humiliacions. El descobriment de Galileu que no som el centre de l'Univers, el descobriment de Darwin que no som la corona de la creació, i el seu propi descobriment, que no controlem la nostra pròpia ment.

Així que en aquesta pràctica parlarè sobretot del període psicoanalíric de Freud i de la psicoanàlisi. L'objecte de la psicologia és la ment; el mètode de la psicologia és la introspecció. El psicoanàlisi utilitzarà la introspecció d'una manera diferent al d'altres mentalistes de finals del XIX i principis del XX (*Wundt, l'estructuralisme): la introspecció és el coneixement directe que un subjecte té dels seus propis estats mentals, la inspecció interior de la pròpia vida psíquica, però en el cas del psicoanàlisi no tant de la vida actual del subjecte sinó de les seves vivències passades: el pacient ha d'explicar el seu passat (introspecció retrospectiva).

Juntament amb la introspecció, el psicoanàlisi utilitzarà com a mètode per a la investigació psicològica l'anàlisi dels productes de l'activitat mental (somnis, actes fallits, conducta del subjecte, descripció que en la teràpia el subjecte dóna de les seves pròpies vivències...).

Crec que a la pràctica clínica, i en particular l'estudi dels trastorns histèrics, li portarà a Freud al descobriment del paper de la repressió en l'aparició del conflicte psicològic i de l'existència de continguts representatius i d'energia psíquica inconscient. En definitiva, el psicoanàlisi comença sent una teoria de l'estructura de la ment i una teràpia del conflicte psicològic.

Diria que la tesi essencial del psicoanàlisi és que en la ment existeixen continguts psíquics inconscients ocults al propi subjecte gràcies a la repressió; aquests continguts poden ser de tipus representatiu, com els quals es refereixen al coneixement que el subjecte té d'experiències passades, o de tipus emotiu, com són els desitjos, instints o apetits en general.

A més, vull cridar l'atenció més cap a la segona etapa de Freud, que em sembla més interessant. Tot i que en la película el mentor de Freud li recomana no obrir la caixa dels escorpins, quan esta apunt de morir li confessa que estaria bé que s'obrís i que certes teories i temes tabú en aquella época referits a Freud sortissin a la llum, per exemple el tema del desenvolupament psicosocial, quan el va exposar la societat el va rebutjar per les idees tan escandaloses que proposava, per exemple complex d'edip, etc.