Pràctica 9: Enfocament Sistémic

Aquesta pràctica podem dir que és una continuació de la anterior, de la pràctica 8. Seguim amb la idea que les persones no tenen problemes, sinó que evidencien relacions insalubres. Això es aplicable on hi ha grups humans del tipus que sigui.

En relació a la teràpia familiar des de l'enfocament sistémic, trobem la teràpia familiar etructural de Salvador Minuchin. Diu que no existeixen les famílies desestructurades i que de famílies hi ha dos tipus: les d'estructura estàndar (pare, mare, fills) i les d'estructura no estàndar (les que no son pare, mare, fills).

Hi  havia prejudicis segons si algun pare es mori o es separava i es donava per suposat que hi havien problemes. Això es fals. L'estructura de la família no determina el seu benestar. Dins de qualsevol família podem trobar persones que estiguin bé i persones que estiguin malament. La qüestió és: es porten bé entre elles? la relació és bona i satisfactória?

Hi ha dos conceptes bàsics per  Minuchin: La jerarquia i la frontera. Quan parla de jerarquia parla d'allò relacionat amb el poder, la autoritat. En els diferents grups existeixen diversos nivells de poder. Es relaciona amb la capacitat de decisió. Si l'estructura de poder es capgira, es modifica, la cosa anirà malament (imagineu-vos que els jugadors d'un equip de fútbol manesin més que el president del club). Si hi ha intromissions es planteja la possibilitat de restaurar la jerarquia. Si el pare o la mare deixen de exercir el poder deixen de fer de pares. Quan un pare deixa de ser pare per convertir-se en amic, deixa orfe al nen. De amics es poden tenir molts, de pares no. La autoritat te la guanyes, ningú te la dona, en canvi el poder el tens només per exercir certs rols. Per que una estructura funcioni correctament, an d'existir les dues coses: poder i guanyar-te l'autoritat.

L'altre concepte interessant és el de frontera. Hi ha decisions que les han de pendre el pare i la mare, per exemple, que es fa per vacançes, però la decisió es pot pendre de moltes maneres: unaopció seria no escoltar a ningú i fer el que els hi sembli: frontera rígida, no admet comunicació, no és permeable, les decisions són unilaterals. L'extrem oposat (que les prengui algú que no pertoca) són les fronteres laxes (. . . .  . .) les rígides són així; (                    ) . La frontera intermitja és la ideal és la frontera flexible (--------). Aquesta última frontera admet que la decisió circuli, escolten a tothom, es consideren les opcions i prenen la decisió segons la jerarquia.

En aquesta pràctica veurem els Genogrames. Representen de forma gràfica l'estructura d'una organització, de com estan estructurades, no de com es porten entre ells, només és un esquema dels membres del grup.

Allò que si que mostra els tipus de relació entre els individus dels grups és el Diagrama sistèmic.

La part pràctica consisteix en elaborar un genograma i un Diagrama sistèmic.

L'apartat de reflexió sempre sol ser un dels apartats més difícils de començar, ja que normalment sol ser l'apartat on has de contrastar el que has après amb el que creies abans d'assistir a classe. Les típiques reflexions breus del tipus "m'ha agradat molt", i aquests comentaris no valen a l'hora de reflexionar sobre el tema exposat.

Haig de confessar que aquesta ha estat la única pràctica que he fet cas dels llibres recomenats, i que he llegit un d'ells: "técnicas de teràpia familiar" de salv. Minuchin. D'aquesta pràctica trobo diversos temes interessants referits a la família i la seva estructura. Per exemple sobre el cas que uns pares perdin o no guanyin autoritat el seu poder no serveix de res i al final la família la acaben deminant els fills i no surten endevant.  L'altre concepte, el de frontera, no afecta directament al model de la família, és a dir: els integrants d'ella potser estaràn descontents però els plans i el dia a dia serà el mateix, no estarà distorsionat, seguirà funcionant. Aquesta és, crec jo, la esfera a on es podrien trobar més problemes o més ambients insalubes, ja que és on es genera més desconfiança i més sentiments nefastos. Del control de la jerarquia afecta sobretot a com funciona la familia, la frontera determina el comportament dels membres.

 Sobre els genogrames qué n'haig de dir, senzillament reflexen la estructura del grup, en canvi els diagrames sistémics, que hi ha centenars de models diferents, al menys intenten reflexar el comportament dels membres, tot i que el comportament humà és més complex que una senzilla línia dubuixada en un paper. vull dir que si ens centrem en que algú es simplement amic s'un altre o que és enemic seu, no veurem més enllà de la seva amistat o enemistat, mai veurem si aquesta relació té algun tipus de diferéncia de les altres. Tot i que això s'intenta solucionar posant notes als peus de pàgina, crec que és un sistema incomplet.

Aquestes gràfiques són una bona eina sobretot per als sistèmics ja que es veu amb més o menys claredat les persones que estan dins un grup i és una bona base por començar a tractar el sue entorn.