Pràctica 4: Mecanismes de defensa

Aquesta pràctica contempla l'exercici de la psicoanàlisis de Freud, passa per les diferents teories no científiques que Freud va intentant encaixar, teories que expliquen o o intenten el comportament humà. Son teories psicodinàmiques, ja que tenen en compte la dinàmica psicològica interna.

No pertoca ara explicar totes aquestes teories però fare unes breus pinzellades fins arribar al tema en qüestiò que son els mecanismes de defensa.

S.XIX, la interpretació dels somnis: a causa del fenómen de les histèriques Freud questiona que es pot produir símptomes físics i que no tinguin causa física. La primera teoria planteja que tenim dues parts: la conscient i la inconscient i es veuen com un iceberg, tot i que el comportament humà es a causa de l'inconcient. Hi ha informació oculta en l'inconcient que quan la descobrim pot arribar a desaparèixer un símptoma (s'en diu catarsi) Es passa de la histéria a la associació lliure, parlar, interpretar.

La segina teoria seria veure la líbido com a "energia vital", les persones somien i satisfan desitjos. Desenvolupa aquesta teoria a partir d'explicar la dinàmica interna (3ra teoria) vé a dir que tenim diverses entitats en el nostre interior, el el ello, el jo i la conciéncia que estableixen un equilibri conductual, cada part vetlla pels propis interessos i estableixen un equilibri que quan es desestabilitza provoca canvis conductuals.

3ra teoria: per preservar aquest equilibri  la entitat ego desenvolupa uns mecanismes de protecció amb la finalitat que el material que hi hi ha a l'inconscient no agafi control de la nostra conducta.

Al 1966 Ana freud proposa nou tipus de mecanismes de defansa:

-Repressió

-Negació: no ha passat, negar-ho

-Projecció: No em passa a mi, els hi passa als altres.

-Racionalització: Intentem buscar raons i ens les creiem.

-Intel.lectualització: intentar donar explicacions racionals.

-Formació reactiva: Posar émfasi en el oposat, fer el contrari del que es desitja.

-Regressió: involució a etapes inferiors del desenvolupament.

-Desplaçament: El que sento per unes persones ho traspasso a altres.

-Sublimació: donar sortida constructiva a determinats impulsos, pot ser positiu.

Fins aquí la explicació/ introducció passo ara a la pràctica correstponent que consiteix en: Sublimar els 7 pecats capitals ira, luxúria, gula, etc. Amb aquestes emocions podem fer alguna cosa constructiva o destructiva, trobar de les dues sortides i posar exemples. (positiu +, negatiu -)

IRA: +) Jugador de rugby que li fan faltes, en comptes de tornar-les enrabiarse i anar a per totes, correr més depressa, més fort, etc. -)Enfadarse amb un amic i rebentar-li les rodes del cotxe.

LUXURIA: +)Aprofitar-ho com a motivació adicional en la teva relació. -) "Acoso" laboral.

GULA: +)Aprofitar per apendre a cuinar. -) preferir menjar que fer alguna activitat amb els altres o engreixar-te.

PERESA: +) Utilitzar la mandra per aprofitar i descansar, que de tan en tant va bé. -) oblidarte de les obligacions i responsabilitats amb l'excusa del cansanci.

SUPERBIA: +) Empresari que aprofita la confiança que té per treure endevat una empresa. -) professor que no accepta i desprecia els alumnes.

ENVEJA: +) Motivació per arribar a la mateixa posicó que a qui envejes. -) desprtestigiar a aquell a qui envejes.

AVARICIA: +) aprofitar i col.leccionar alguna cosa/ tenir un hobby. -) Per no voler gastar, viure en males condicions.

Com a reflxió personal no he trobat aquesta pràctica gaire útil. Vull dir que l'exercici de sublimar els pecats capitals no  l'he trobat viable, més que res per que sublimar un aspecte negatiu seria fer-lo encara més pervers, no intentar buscar la part positiva, ja que no la té. Quan parlem de una virtut de fet parlem de la antítesis dels pecats capitals, no veig com podem enfocar la ira com a aspecte positiu, ja que aquest sentiment surt de dins i per la seva naturalesa no pot ser per a res bo. El que estic intentant dir es que volem canviar la naturalesa del sentiment, no estem buscant la seva part "bona" estem intentant desviar les conseqüéncies de sentirse de una determinada manera.

Per exemple: la peresa. Algú perezós no és aquell a qui li agrada descansar de tan en tant, és aquell que normalment li fa mandra realitzar activitats, algú superb normalment mira als altres per sobre la espatlla, clar que pot servir d'alguna cosa, com ser crític de cine per exemple, però mai serà res positiu, les seves crítiques seran negatives quasi sempre i serviran per desprtestigiar als altres.

De fet, quan posem exemples no estem tenin en compte ni la situació real d'aquell qua la pateix ni l'efecte que aquest sentiment allibera en l'individu, quan t'invaeix la ira no pots actuar amb calma. Ara sí, buscar alguna alternativa que et doni algun benefici contructiu ho trobo bé.