Pràctica 3: Distorsions cognitives

Per començar faré un breu resum sobre el tema, seguit de la pràctica que pertoca, que consisteix a fer 24 frases amb distorsió i finalment una reflexió.

És cert que determinades formes de pensar tenen coseqüéncies indesitjables, si té pensaments negatius sobre un fet això incideix en el seu estat d'ànim i en la seva manera d'actuar. D'aquests pensaments en diem distorsions cognitives.

Un dels autors importants es A.Ellis, que proposa la teràpia racional per depressió i que consisteix principalment en detectar els pensaments distorsionats i canviar la forma de pensar per una altra més ajustada i que faci que es comporti diferent.

Els pensaments desajustats es classifiquen en:

-Esquema cognitiu:

a)Esdeveniment activador (es el fet que provoca el pensament desajustat)

b) pensaments i creences (sentir-te malament, etc)

c) conseqüéncies emocionals (com et comportes davant del fet)

-Distorsions cognitives:

Son esquemes equivocats de d'interpretar els fets. generen conseqüéncies negatives.

-Tipus de distorsions cognitives (12)

Generalització eccessiva, ambstracció selectiva, pensament tot o res, desqualificació d'allò positiu, etc.

Pràctica: de cada distorsió posar dos exemples.

1.-generalització eccessiva: a) he suspes un examen, no aprovaré cap. b) em va mossegar un gos, tots els gossos mosseguen.

2.- Abstracció selectiva: a) en un viatge, a causa d'un problema climàtic no em van agradar gens les vacançes. b) en un examen m'ha faltat un punt per al 10, ho he fet fatal.

3.- Polarització: a)mai m'escolten. b) tothom està en contra meu.

4.- Desqualificació d'allò positiu: a) He conegut a algú però segur que es per a alguna cosa dolenta, no val la pena. b) Guanyes un concurs però no estas content per que penses que el nivell era molt baix.

5.- Lectura del pensament: a) Algu que em cau malament parla amb un amic i penso que esta parlant malament de mi. b) Un profesor em té mania i per això em suspen.

6.- Endevinar el futur: a) no intentar fer amics perque suposes que no t'acceptaran. b) no anar a votar per que el teu partit no guanyarà.

7.-Magnificació/ minimització: a) algu que sempre suspen i un dia aprova i que subestima el seu aprovat, b) caus al terra i et fas un cop al dit i penses que t'el tenen que amputar.

8.-Raonament emocional: a) tinc son i passo d'anar dexcursió amb els amics. b) estic content i no vaig al enterrament del meu amic per que m'axafaria el dia.

9.- Etiquetar erròneament: a) En un examen molt fàcil, un suspen i l'etiqueten de tonto. b) quan algú parla malament ja pensem que no sap parlar.

10.- Autoinculpació: a) trucar a algú, aquest algú el mateix dia es fa mal, pensar que sa fet mal per culpa teva. b) desitjar que algu es mori i es mor, pensar que ha set per culpa teva.

11.- Personalització: a) El teu grupa ha tret bona nota en el treball i creure que ha estat tot gràcies a tu. b) pensar que ets el millor per haver marcat el gol final en un partit, deixant de banda els gols dels altres companys.

12.- Imperatiu categóric: a) avui tinc febre pero haig d'anar al sopar per auto-obligció. b) estic obligat de menjar tot el que hi ha al plat tot i que estic malalt.

Aquí s'acaba la pràctica, ara vindria l'apartat de reflexió.

De fet, crec que es molt senzill d'entendre aquest llistat de pensaments que modifiquen la teva conducta i que poden semblar un resum sobre com amargarte la vida, segons Ellis, és un "compendi sobre l'art d'amargarse la vida".

La manera de veure com els pensaments poden arribar a modificar la conducta la introdueix el congnitivisme, ja que no ens veiem com màquines, som oganismes amb capacitat per decidir la resposta a diferents estímuls, contemplem el Estímul, organisme, resposta i consequémcia (E-O-R-C).

Abans de Ellis, es veia la depressió des de la teoria de la indefensió aprresa: quan algú perd el control de una situació, es desespera, perd l'esperança, deixa que la situació vagi fent, es deprimeix. Aixo des del punt de vista conductista, després vindrà Ellis amb el TREC (terapia racional per depresió).

En fi, pensava que podriem aprofitar que sabem , ara de una manera més sintética i pragmàtica, quines són exactament les distorsions cognitives, podriem aprofitar-ho per posar en pràctica o intentar cercar-les en la realitat a fi de  poder comendre millor a les persones que ens envolten,a  part de intentar evitar pensar disorsionadament. Aquest punt de vista em sona a psicologia positivista, la psicologia del optimisme, del qual les dues espases o màxims exponents serien Martin Seligman juntament amb Mihaly Csikszentmihalyi.

Al cap i a la fi, estem intentant respondre a la mateixa pregunta: que es la psicologia i com hi podem intervenir, W Wundt  i W James, l'un estructuralista i l'altre funcionalista, veien la psicologia com la ciencia que estudia els estats de conciencia i els conductistes( JWatson) estudiaven la conducta observable. El cognitivisme neix de la evolució del conductisme radical, és a dir, acceptar que la psicologia pot intervenir en el camp dels pensaments.