Pràctica 7: Necessitats humanes

Ens trobem dntre l'enfocament humanista. Abraham Maslow, psicóleg de formació conductista i americà. Ell es sent disgustat amb el model conductista a l'hora de veure i tractar persones. Per això postula un nou model per entendre a les persones, el seu comportament i les meneres d'intervenir. Ell té en compte els aspectes positius de l'home. L'umanisme postula que la persona es bona i si es donen les condicions adequades el seu comportament és amable, sociable, etc.  Els homes sóm egoistes en el sentit que volem cobrir les nostres pròpies necessitats.

El concepte de necessitat de Maslow és tot allò que si no et satisfà, la persona enmalateix o es mor, si no pot viure de manera satisafactòria i saludable.

Maslow va estudiar les màximes persones humanes; aquelles persones autorealitzades. Va veure que les característiques que tenen en comú és que elles van trobar la satisfacció de les necessitats. No només això sinò que també sagueixen vetllant per que no els manquin aquestes. S'an d'actualitzar permanentment.

LLavors Maslow proposà la teoria de la motivació humana. Allò que ens empeny a actuar és la necessitat de cobrir les necessitats que tenim. Aquesta teoria té forma de piràmide i és la sëgüent:



En línies generals, et pot faltar alguna necessitat i no morir, peròno estaràs al 100% . La depressió s'explica com una mancança de alguna necessitat. També es cert que no cal generalitzar. El suicidi es veu com una insatisfacció profunda d'un o més mivells de satisfacció humana. Si veiem les mancançes que té una persona podem intervenir. En el nivell de seguretat, és patent que els nens necessiten una rutina per estar tranquils, els més grans quan tornen de vacançes necessiten horaris que els donin seguretat. En el nivell de afiliació o amor i pertinença, necessitem formar part d'un col.lectiu, tenir amics. Necessitem tenir clar que formem part de quelcom.

La estima o reconeixement és estar a gust amb tu mateix, quanyar el nostre propi respecte o el dels altres. De fet ningú ha dit a l'organisme com ha de crèixer, ningú t'ha ensenyat a caminar, la sensació d'éxit també la necessitem, de competéncia. I l'aprenentatge és una de les coses que generen més satisfacció.

Aquesta vegada, la pràcica consisteix a escriure comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats auténtiques. Hem de pensar en certs tipus de comportaments i escriure un per a cada nivell de la piràmide. Els tipus són:

A) Comportaments constructius: aquells que quan es realitza més d'una persona surt beneficiada.

B) Comportaments destructius: aquells que s'asoleix l'objectiu però algú altre surt perdent.

C) Comportaments fallits: No s'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica.

Llavors dels 5 nivells de piràmide escriurè 1 comportament de cada: en total 15.

Aquesta pràctica la vaig fer amb en Vicente Navarro i la Lídia bosch.

1.- Necessitats fisiológiques

-Constructiu: Dinar amb els amics, asoleixes l'objectiu fisiológic i surten beneficiats els amics.

-Destructiu: Anar a casa d'un amic només a menjar i sense demanar permís.

-Fallit: Poses diners en una màquina per comprar algo per menjar i el paquet es queda enganxat.

2.-Necessitats de Seguretat

-constructiu: Grup d'estudiants que preparen un examen junts i aprenen entre ells.

-destructiu: Un ocupa que entra en un pis i se'l queda per assolir aquesta necessitat bàsica.

-fallit: Sentir-se sol a casa teva i comprar un peix per que et faci companyia, no sentir-te satisfet amb el peix.

3.-Necessitats d'amor i pertinença

-Constructiu: Començar una relació amb una altre persona. (queda soso però ho sento, no hi vull fer res al respecte)

-Destructiu: Fer xantatxe a algú que no t'estima i tu a ell sí per que et faci cas.

-fallit: Ser un fill adoptiu que busca als seus pares biológics però que les proves d'ADN donin totes negatives.

4.-Necessitas d'estima

-Constructiu: Arribar a poder cantar a operacion triunfo i establir vincles amb altres cntants.

-Destructiu: Un home que surt al llibre dels rècords guiness i que boicoteja a la competència per que no li treguin el lloc.

-Fallit: Un atleta que va a les olimpiades i que no només queda últim sinó que fa una marca pitjor que la anterior seva.

5.-Necessitats d'autorrealització

-constructiu: Donar diners o bé aliments a una organització no gubernamental.

-destructiu: Un publicista que roba una idea sobre un anunci a un altre.

-fallit: Començar una carrera universitaria i deixar-la a mig semestre per que no t'agrada.

De la part pràctica això seria tot.

Puc dir amb seguretat, ja que hem vist tots els enfocaments psicologics, que l'enfocament més atractiu és l'umanista, seguit del sistèmic. En l'enfocament humanista, una de les coses que sobten és que egoisme i altruisme acaben sent el mateix (estar en condicions et fa feliç i ho transmets als altres. Fer contents als altres et produeix satisfacció) ocupar-se de nosaltres mateixos, estar de bon humor, ser egoista en aquest sentit, de cobrir les nostres necessitats.

Tot i que el concepte de necessitat per la OMS diu que l'estat de salut ha d'estar acompanyat de una dimensió social. (salut física, mental i social).

Els llibres recomenats són:

"El hombre autorrealizado" (Kairós) és un compendi de les idees de Maslow.

"Motivación y personalidad"  de Maslow

"El respeto hacia uno mismo" de Brandem sobre temes d'autoestima.

"psicologia para todos" De Maslow

Sobre les diferents dimensions de la piràmide, no deixa de sorpendre veure com algú deixa de preocuparse per una necessitat bàsica per assolir una de superior. Per exemple, algú que deixa de menjar a causa d'una vaga de fam, anorexia, etc. Es deixa de cobrir una necessitat de primer ordre per cobrir una més important, llavors es capgira la prioritat. Un altre exemple seria no deixar una relació o t'estan utilitzant per por a perdre tot el que guanyes amb ella. Precisament una cancó de The Offspring parla d'aixó (Self Esteem).

La principal funció que crec que fa un psicóleg Humanista és precisament com la d'un mirall. Personalment tu no pots mirarte a l'esquena i necessites un mirall. Els psicólegs actúen com miralls: Et diuen cóm ets per ajudar-te.

Penso, i crec que amb raó, que la part de autoestima és la més important per la salut mental de l'individu. Aquesta atèn principalment a les necessitats més profunds o més oníriques, per dir ho d'una d'alguna manera, es tracta del manteniment de la ment. De fet per aconseguir sentir-se estimats, per exemple alguns nens  adoptius s'escapen de casa i fan malifetes per comprovar que els pares els perdonaran i que l'estimen. Segur que algú ha fet o s'ha fet coses pitjors per assolir aquest nivell.

No deixa de ser interessant la piràmide de les necessitats humanes, tot i que l'hem vist tants de cops i s'ha utilitzat molt en publicitat, sempre la trobes interessant o fins i tot trobes nous punts de vista o aplicacions diferents de la teoria en la vida real.

Pràctica 9: Enfocament Sistémic

Aquesta pràctica podem dir que és una continuació de la anterior, de la pràctica 8. Seguim amb la idea que les persones no tenen problemes, sinó que evidencien relacions insalubres. Això es aplicable on hi ha grups humans del tipus que sigui.

En relació a la teràpia familiar des de l'enfocament sistémic, trobem la teràpia familiar etructural de Salvador Minuchin. Diu que no existeixen les famílies desestructurades i que de famílies hi ha dos tipus: les d'estructura estàndar (pare, mare, fills) i les d'estructura no estàndar (les que no son pare, mare, fills).

Hi  havia prejudicis segons si algun pare es mori o es separava i es donava per suposat que hi havien problemes. Això es fals. L'estructura de la família no determina el seu benestar. Dins de qualsevol família podem trobar persones que estiguin bé i persones que estiguin malament. La qüestió és: es porten bé entre elles? la relació és bona i satisfactória?

Hi ha dos conceptes bàsics per  Minuchin: La jerarquia i la frontera. Quan parla de jerarquia parla d'allò relacionat amb el poder, la autoritat. En els diferents grups existeixen diversos nivells de poder. Es relaciona amb la capacitat de decisió. Si l'estructura de poder es capgira, es modifica, la cosa anirà malament (imagineu-vos que els jugadors d'un equip de fútbol manesin més que el president del club). Si hi ha intromissions es planteja la possibilitat de restaurar la jerarquia. Si el pare o la mare deixen de exercir el poder deixen de fer de pares. Quan un pare deixa de ser pare per convertir-se en amic, deixa orfe al nen. De amics es poden tenir molts, de pares no. La autoritat te la guanyes, ningú te la dona, en canvi el poder el tens només per exercir certs rols. Per que una estructura funcioni correctament, an d'existir les dues coses: poder i guanyar-te l'autoritat.

L'altre concepte interessant és el de frontera. Hi ha decisions que les han de pendre el pare i la mare, per exemple, que es fa per vacançes, però la decisió es pot pendre de moltes maneres: unaopció seria no escoltar a ningú i fer el que els hi sembli: frontera rígida, no admet comunicació, no és permeable, les decisions són unilaterals. L'extrem oposat (que les prengui algú que no pertoca) són les fronteres laxes (. . . .  . .) les rígides són així; (                    ) . La frontera intermitja és la ideal és la frontera flexible (--------). Aquesta última frontera admet que la decisió circuli, escolten a tothom, es consideren les opcions i prenen la decisió segons la jerarquia.

En aquesta pràctica veurem els Genogrames. Representen de forma gràfica l'estructura d'una organització, de com estan estructurades, no de com es porten entre ells, només és un esquema dels membres del grup.

Allò que si que mostra els tipus de relació entre els individus dels grups és el Diagrama sistèmic.

La part pràctica consisteix en elaborar un genograma i un Diagrama sistèmic.

L'apartat de reflexió sempre sol ser un dels apartats més difícils de començar, ja que normalment sol ser l'apartat on has de contrastar el que has après amb el que creies abans d'assistir a classe. Les típiques reflexions breus del tipus "m'ha agradat molt", i aquests comentaris no valen a l'hora de reflexionar sobre el tema exposat.

Haig de confessar que aquesta ha estat la única pràctica que he fet cas dels llibres recomenats, i que he llegit un d'ells: "técnicas de teràpia familiar" de salv. Minuchin. D'aquesta pràctica trobo diversos temes interessants referits a la família i la seva estructura. Per exemple sobre el cas que uns pares perdin o no guanyin autoritat el seu poder no serveix de res i al final la família la acaben deminant els fills i no surten endevant.  L'altre concepte, el de frontera, no afecta directament al model de la família, és a dir: els integrants d'ella potser estaràn descontents però els plans i el dia a dia serà el mateix, no estarà distorsionat, seguirà funcionant. Aquesta és, crec jo, la esfera a on es podrien trobar més problemes o més ambients insalubes, ja que és on es genera més desconfiança i més sentiments nefastos. Del control de la jerarquia afecta sobretot a com funciona la familia, la frontera determina el comportament dels membres.

 Sobre els genogrames qué n'haig de dir, senzillament reflexen la estructura del grup, en canvi els diagrames sistémics, que hi ha centenars de models diferents, al menys intenten reflexar el comportament dels membres, tot i que el comportament humà és més complex que una senzilla línia dubuixada en un paper. vull dir que si ens centrem en que algú es simplement amic s'un altre o que és enemic seu, no veurem més enllà de la seva amistat o enemistat, mai veurem si aquesta relació té algun tipus de diferéncia de les altres. Tot i que això s'intenta solucionar posant notes als peus de pàgina, crec que és un sistema incomplet.

Aquestes gràfiques són una bona eina sobretot per als sistèmics ja que es veu amb més o menys claredat les persones que estan dins un grup i és una bona base por començar a tractar el sue entorn.

Pràctica 8: Causalitat Circular

Al llarg de les pràctiques que he anat penjant hem vist diversos enfocaments referits a la pràctica psicològica. En aquesta pràctica veurem el últim que falta: l'enfocament SISTÉMIC. Aquest trenca amb els anteriors i és un dels més utilitzats. La resta d'enfocaments es centra en l'individu, en canvi, aquest enfocament fa que totes les persones formin part s'un grup, d'un element superior (família, personal empresa...) bàsicament les persones estan conectades entre sí, en contínua interacció. Si una part d'aquest mecanisme s'espatlla, tota la resta es veurà afectada d'alguna manera. D'aquesta manera es pot intervenir tot i que la persona afectada no sigui present, ja que també podem tractar el seu entorn. Terapies de grup. Els sistemics veuen les relacions interpersonals com sanes o com insalubres, aquestes últimes generen trastorn, malaltia.

Els psicólegs sistémics traballen sobre les relacions, no sobre les persones, no es donsidera que les persones siguin el problema. Tot i que les persones puguin aportar símptomes, el problema es que la persona es troba en un sistema insalubre. No els cal entendre la persona, cal entendre al sistema. Llavors trobem els (PI) pacients identificats, que són aquells que presenten símptomes. Una de les característiques principals d'aquest enfocament és que com no es pot arribar a saber la causa del comportament humà ja que és molt complex i segurament sigui un cúmul de circumstàncies o es possible que la causa hagi desaparegut pero que continui el comportament, als sistémics no els cal saber la causa per resoldre dificultats, llavors quan intervé el psicoleg entra a formar part del sistema.

Per introduir finalment la part pràctica cal parlar d'uin antropòleg, Gregory Bateson que estudiava cultures indígenes diverses. Diu que hi ha diversos tipus de conductes. Una seria aquella conducta que dona peu a una altre que alimenta la primera, etc. D'aquestes s'en diuen simètriques. També trobem les relacions colmplementàries, aquelles on les persones tenen rols diferents, actuen diferent. Les relacions poden ser constructives o destructives.

La pràctica consisteix en elaborar 4 sequéncies de causalitat circular per a cadascuna de les 4 modalitats de relació.

Començare per les complementàries:

A) Relació complementària Constructiva: (relació entre un tutor d'autoescola i l'alumne)

1.- El tutor ensenya a l'alumne. 2.-l'alumne intenta posar en pràcica la teoria. 3.- El tutor el corregeix. 4.- l'alumne apren de les correcions i pregunta questions. El tutor ensenya a l'alumne...

B) Relació complementària destructiva: ( relació entre depenent botiga i l'encarregat)

1.- Depenent tracta malament als clients, és maleducat. 2.- Els clients es queixen. 3.- l'encarregat s'enfada amb ell i parla amb ell. 4.- El dependent té mes mal humor i tracta pitjor als clients. Els clients es queixen...

Tot seguit les Simètriques:

A)Relació simètrica constructiva: ( Relació entre jugadors de futbol)

1.- Un jugador ensenya técnica a un altre. 2.- el joc d'equip millora. 3.- aquest jugador ara li ensenya a l'altre. 4.- l'equip millora i apren noves técniques que es van ensenyant entre ells.

B)Relació simétrica destructiva (Membres d'un grup de música)

 1.- un guitarrista baixa el volum de un altre membre per que se senti millor la seva guitarra. 2.- l'altre s'entera i li fa la punyeta desafinant la guitarra cada dos per tres. 3.- el cantant s'enfada i canta faltal. 4.- Amb el descontrol el bateria es torna boig i toca sense parar. Els seguents passos són que es van fent la punyeta i el grup no avança i s'enfaden entre ells.

Arribats a aquest punt, que hem vist com funciona la psicologia sistèmica : que no cal tractar directament al pacient identificat sinó que potser el psicóleg tractarà a la seva dona, als seus fills, etc. També que no cal saber la causa d'un comportament, o que la causa hagi desaparegut però que segueixi el comportament, com per exemple que els Islàmics no mengin carn de porc a causa que mentres s'escribia el corà hi haguesin molts morts per la triquinosi. El que més m'agrada d'aquest enfocament es que no estan obsesionats per saber la causa, no els importa, no es pregunten què va ser primer, l'ou o la gallina, el que sabem es que dels ous surten gallines i que les gallines posen ous, no els cal saber les causes per a resoldre dificultats.

També d'aquest enfocament atreu que no enfoquen culpables, no els senyalen, els psicolegs introfueixen elements per canviar o ajudar en la relació. És com la Iatrogènia, en la qual tot està relacionat biológicament quan ens referim als efectes secundaris dels medicaments, en el comportament humà també, tot està interactuant. Es del cert un dels enfocaments més atractius per a mi.

Pràctica 6: Actituds Rogerianes

Parlem d'actituds rogerianes referint-nos a Carl Rogers, un dels autors més citats juntament amb Ellice. Aquest home té molts mérits; va ser el primer en filmar sesions de psicoterapia. l'emmarquem dintre de la psicologia humanista. Juntament amb Abraham Maslow diu que no esta bé que ens centrem en els aspectes negatius i que s'expliquin comportaments positius com mecanismes de defensa, etc.

Canvia la dinàmica de la psicologia, ara el pacient el veuen com a client, es el protagonista del procés de creixement, si es donen les condicions propícies, la persona treu el millor de si mateix. El psicóleg ha de crear les condicions propícies per que el potencial positiu pugui aflorar. Per resumir, el model de Rogers es un model centrat en la persona (Psicologia Rogeriana) la relació que hi ha ha entre psicoleg i persona es càlida, empàtica. Cal dir que es un enfocament no directiu. Aquesta influéncia de Rogers arriba a tots els àmbits de la psicologia.

Les condicions que propicien el creixement són tres actituds bàsiques:

1) Acceptació incondicional: porti el que porti el client a teràpia se l'ha d'acceptar com a persona, això afavoreix que ens poguem expressar, no hostil.

2) Comprensió empàtica: Entendre el punt de vista de l'altre, empatitzar que significa viure uns sentiments que no són propis però que els vius per que els entens. Si veus que amb qui parles entén el que li expliques transmet confiança i continuem explicant.

3)Autenticitat: (coheréncia) qui tenim davant ens transmet seguretat per que no es contradiu.

Tot això crea el context idoni pel creixement de les persones. Sobre Rogers es parla poc però la majoria o tots els psicólegs accepten les seves teories.

Despres de introduir a Rogers i explicar la seva principal teoria vam veure un vídeo documental sobre els métodes de ensenyament empàtics en una escola del japò de 600 alumnes. Correspon ara fer una reflexió, comentari entorn el documental. "Pensant en els altres".

Tot i que a primera vista el colegi sembla una escola normal i corrent, al cap de poc temps descobreixo que dintre les aules d'un professor concret s'hi respira un aire de bon humor i alegria, i es que hi ha un professor que es un xic diferent a la resta ja que intenta ensenyar als alumnes no només el temari del curs sino també els ensenya a viure. Amb métodes empàtics introdueix als nens de primària hàbits saludables que sens dubteels ajudaran en el futur.

Una de les pràctiques habituals a les seves classes és llegir cartes. Cada dia, cadascú escriu una carta on relata les seves inquietuds i sentiments i al dia següent les llegeixen a classe. Al cap de poc temps, molts nens s'ham fet amics entre ells i apareixen veritables vincles. Aquest profesor dona veritable importància a aquests vincles. Aquests vincles es fan patents quan, per exemple a algú se li mor el pare o la mare, o l'àvia, o quan algú es trasllada de ciutat.

El que aquest mètode té en comú amb la pràctica o amb el mètode Rogerià són les tres premises per que la persona es desenvolupi correctament: Aceptació incondicional: en l'aula del professor no s'accepta que algú sigui discriminat. Comprensió empàtica: a través de les cartes tothom comparteix els sentiments. Autenticitat: tot això es fa de veritat, no hi ha capo tipus de falsedat, els vincles que es creen són veritables i gens falsos, i el que s'ensenya no té cap tipus de incongruéncia.

Tot plegat és bastant bonic, sobretot en un país on sembla que la gent viu per a treballar i es descuiden de viure. Com estem a Espanya, un país on es viu massa bé i moltes vegades subestimem el treball, potser no ens és tan necessària aquestes lliçons, tot i que no estarien de més. Sobre les teories de Rogers trobem la teoria de l'autoestima, llibres sobre les relacions de parella : "el matrimonio y sus alternativas".

També trobem "el camino del ser", son les etapes per les quals les persones es van convertint en "humanes".

De fet tenim autors com A.S Neil que escriuen sobre escoles: "Summerhill" És una explicació sobre com funcionesn les escoles basades en el model psicoanalític en forma de novela, es fàcil de llegir i et dona molta informació.

Pràctica 5: Freud pasión secreta

Aquesta pràctica que tinc entre mans és un xic diferent a les altres. Aquesta vegad ahem de buscar alguna cosa relacionada amb Freud que va sortir a una película que vam veure a l'aula i penjar-la en el blog. La película que vam veure tractava sobre les teories de Freud i de com van evolucionant. Es diu "Freud pasión secreta".

El tema que he triat va relacionat amb un tall de la película on Freud, quan es mor el seu pare i ell va a visitar la seva tomba, es desmaia per que no pot perdonar un "pecat" passat del seu pare i busca la raó oculta: resulta que els nazis van humiliar al par davant de Freud quan era petit i ell es va callar. (degons Freud la neurosis comença a l infància). El tema en concret es de com passa Freud a la segona etapa, la interpretació dels somnis, el llenguatge simbólic, la asociació lliure, de com deixa la hipnosis.

Els conceptes claus serien la Transparencia: el pacient projecta a el metge sentiments al psicoanalista. Complex D'edip. Cecile, una pacient de la película s'enamora del seu metge (Brewer) per que li recorda al pare. un altre concepte clau seria la catarsi, que seria fer conscient traumes ocults o fets passats que s'arrelen en l'inconscient i que quan surten a la llum fan que desapareixi un símptoma.

Per introduir la pràctica, m'agradaria recordar unes paraules que surten al començament de la película i que diuien: Freud deia que al llarg de la història, hi va haver tres grans humiliacions. El descobriment de Galileu que no som el centre de l'Univers, el descobriment de Darwin que no som la corona de la creació, i el seu propi descobriment, que no controlem la nostra pròpia ment.

Així que en aquesta pràctica parlarè sobretot del període psicoanalíric de Freud i de la psicoanàlisi. L'objecte de la psicologia és la ment; el mètode de la psicologia és la introspecció. El psicoanàlisi utilitzarà la introspecció d'una manera diferent al d'altres mentalistes de finals del XIX i principis del XX (*Wundt, l'estructuralisme): la introspecció és el coneixement directe que un subjecte té dels seus propis estats mentals, la inspecció interior de la pròpia vida psíquica, però en el cas del psicoanàlisi no tant de la vida actual del subjecte sinó de les seves vivències passades: el pacient ha d'explicar el seu passat (introspecció retrospectiva).

Juntament amb la introspecció, el psicoanàlisi utilitzarà com a mètode per a la investigació psicològica l'anàlisi dels productes de l'activitat mental (somnis, actes fallits, conducta del subjecte, descripció que en la teràpia el subjecte dóna de les seves pròpies vivències...).

Crec que a la pràctica clínica, i en particular l'estudi dels trastorns histèrics, li portarà a Freud al descobriment del paper de la repressió en l'aparició del conflicte psicològic i de l'existència de continguts representatius i d'energia psíquica inconscient. En definitiva, el psicoanàlisi comença sent una teoria de l'estructura de la ment i una teràpia del conflicte psicològic.

Diria que la tesi essencial del psicoanàlisi és que en la ment existeixen continguts psíquics inconscients ocults al propi subjecte gràcies a la repressió; aquests continguts poden ser de tipus representatiu, com els quals es refereixen al coneixement que el subjecte té d'experiències passades, o de tipus emotiu, com són els desitjos, instints o apetits en general.

A més, vull cridar l'atenció més cap a la segona etapa de Freud, que em sembla més interessant. Tot i que en la película el mentor de Freud li recomana no obrir la caixa dels escorpins, quan esta apunt de morir li confessa que estaria bé que s'obrís i que certes teories i temes tabú en aquella época referits a Freud sortissin a la llum, per exemple el tema del desenvolupament psicosocial, quan el va exposar la societat el va rebutjar per les idees tan escandaloses que proposava, per exemple complex d'edip, etc.

 

Pràctica 4: Mecanismes de defensa

Aquesta pràctica contempla l'exercici de la psicoanàlisis de Freud, passa per les diferents teories no científiques que Freud va intentant encaixar, teories que expliquen o o intenten el comportament humà. Son teories psicodinàmiques, ja que tenen en compte la dinàmica psicològica interna.

No pertoca ara explicar totes aquestes teories però fare unes breus pinzellades fins arribar al tema en qüestiò que son els mecanismes de defensa.

S.XIX, la interpretació dels somnis: a causa del fenómen de les histèriques Freud questiona que es pot produir símptomes físics i que no tinguin causa física. La primera teoria planteja que tenim dues parts: la conscient i la inconscient i es veuen com un iceberg, tot i que el comportament humà es a causa de l'inconcient. Hi ha informació oculta en l'inconcient que quan la descobrim pot arribar a desaparèixer un símptoma (s'en diu catarsi) Es passa de la histéria a la associació lliure, parlar, interpretar.

La segina teoria seria veure la líbido com a "energia vital", les persones somien i satisfan desitjos. Desenvolupa aquesta teoria a partir d'explicar la dinàmica interna (3ra teoria) vé a dir que tenim diverses entitats en el nostre interior, el el ello, el jo i la conciéncia que estableixen un equilibri conductual, cada part vetlla pels propis interessos i estableixen un equilibri que quan es desestabilitza provoca canvis conductuals.

3ra teoria: per preservar aquest equilibri  la entitat ego desenvolupa uns mecanismes de protecció amb la finalitat que el material que hi hi ha a l'inconscient no agafi control de la nostra conducta.

Al 1966 Ana freud proposa nou tipus de mecanismes de defansa:

-Repressió

-Negació: no ha passat, negar-ho

-Projecció: No em passa a mi, els hi passa als altres.

-Racionalització: Intentem buscar raons i ens les creiem.

-Intel.lectualització: intentar donar explicacions racionals.

-Formació reactiva: Posar émfasi en el oposat, fer el contrari del que es desitja.

-Regressió: involució a etapes inferiors del desenvolupament.

-Desplaçament: El que sento per unes persones ho traspasso a altres.

-Sublimació: donar sortida constructiva a determinats impulsos, pot ser positiu.

Fins aquí la explicació/ introducció passo ara a la pràctica correstponent que consiteix en: Sublimar els 7 pecats capitals ira, luxúria, gula, etc. Amb aquestes emocions podem fer alguna cosa constructiva o destructiva, trobar de les dues sortides i posar exemples. (positiu +, negatiu -)

IRA: +) Jugador de rugby que li fan faltes, en comptes de tornar-les enrabiarse i anar a per totes, correr més depressa, més fort, etc. -)Enfadarse amb un amic i rebentar-li les rodes del cotxe.

LUXURIA: +)Aprofitar-ho com a motivació adicional en la teva relació. -) "Acoso" laboral.

GULA: +)Aprofitar per apendre a cuinar. -) preferir menjar que fer alguna activitat amb els altres o engreixar-te.

PERESA: +) Utilitzar la mandra per aprofitar i descansar, que de tan en tant va bé. -) oblidarte de les obligacions i responsabilitats amb l'excusa del cansanci.

SUPERBIA: +) Empresari que aprofita la confiança que té per treure endevat una empresa. -) professor que no accepta i desprecia els alumnes.

ENVEJA: +) Motivació per arribar a la mateixa posicó que a qui envejes. -) desprtestigiar a aquell a qui envejes.

AVARICIA: +) aprofitar i col.leccionar alguna cosa/ tenir un hobby. -) Per no voler gastar, viure en males condicions.

Com a reflxió personal no he trobat aquesta pràctica gaire útil. Vull dir que l'exercici de sublimar els pecats capitals no  l'he trobat viable, més que res per que sublimar un aspecte negatiu seria fer-lo encara més pervers, no intentar buscar la part positiva, ja que no la té. Quan parlem de una virtut de fet parlem de la antítesis dels pecats capitals, no veig com podem enfocar la ira com a aspecte positiu, ja que aquest sentiment surt de dins i per la seva naturalesa no pot ser per a res bo. El que estic intentant dir es que volem canviar la naturalesa del sentiment, no estem buscant la seva part "bona" estem intentant desviar les conseqüéncies de sentirse de una determinada manera.

Per exemple: la peresa. Algú perezós no és aquell a qui li agrada descansar de tan en tant, és aquell que normalment li fa mandra realitzar activitats, algú superb normalment mira als altres per sobre la espatlla, clar que pot servir d'alguna cosa, com ser crític de cine per exemple, però mai serà res positiu, les seves crítiques seran negatives quasi sempre i serviran per desprtestigiar als altres.

De fet, quan posem exemples no estem tenin en compte ni la situació real d'aquell qua la pateix ni l'efecte que aquest sentiment allibera en l'individu, quan t'invaeix la ira no pots actuar amb calma. Ara sí, buscar alguna alternativa que et doni algun benefici contructiu ho trobo bé.

Pràctica 3: Distorsions cognitives

Per començar faré un breu resum sobre el tema, seguit de la pràctica que pertoca, que consisteix a fer 24 frases amb distorsió i finalment una reflexió.

És cert que determinades formes de pensar tenen coseqüéncies indesitjables, si té pensaments negatius sobre un fet això incideix en el seu estat d'ànim i en la seva manera d'actuar. D'aquests pensaments en diem distorsions cognitives.

Un dels autors importants es A.Ellis, que proposa la teràpia racional per depressió i que consisteix principalment en detectar els pensaments distorsionats i canviar la forma de pensar per una altra més ajustada i que faci que es comporti diferent.

Els pensaments desajustats es classifiquen en:

-Esquema cognitiu:

a)Esdeveniment activador (es el fet que provoca el pensament desajustat)

b) pensaments i creences (sentir-te malament, etc)

c) conseqüéncies emocionals (com et comportes davant del fet)

-Distorsions cognitives:

Son esquemes equivocats de d'interpretar els fets. generen conseqüéncies negatives.

-Tipus de distorsions cognitives (12)

Generalització eccessiva, ambstracció selectiva, pensament tot o res, desqualificació d'allò positiu, etc.

Pràctica: de cada distorsió posar dos exemples.

1.-generalització eccessiva: a) he suspes un examen, no aprovaré cap. b) em va mossegar un gos, tots els gossos mosseguen.

2.- Abstracció selectiva: a) en un viatge, a causa d'un problema climàtic no em van agradar gens les vacançes. b) en un examen m'ha faltat un punt per al 10, ho he fet fatal.

3.- Polarització: a)mai m'escolten. b) tothom està en contra meu.

4.- Desqualificació d'allò positiu: a) He conegut a algú però segur que es per a alguna cosa dolenta, no val la pena. b) Guanyes un concurs però no estas content per que penses que el nivell era molt baix.

5.- Lectura del pensament: a) Algu que em cau malament parla amb un amic i penso que esta parlant malament de mi. b) Un profesor em té mania i per això em suspen.

6.- Endevinar el futur: a) no intentar fer amics perque suposes que no t'acceptaran. b) no anar a votar per que el teu partit no guanyarà.

7.-Magnificació/ minimització: a) algu que sempre suspen i un dia aprova i que subestima el seu aprovat, b) caus al terra i et fas un cop al dit i penses que t'el tenen que amputar.

8.-Raonament emocional: a) tinc son i passo d'anar dexcursió amb els amics. b) estic content i no vaig al enterrament del meu amic per que m'axafaria el dia.

9.- Etiquetar erròneament: a) En un examen molt fàcil, un suspen i l'etiqueten de tonto. b) quan algú parla malament ja pensem que no sap parlar.

10.- Autoinculpació: a) trucar a algú, aquest algú el mateix dia es fa mal, pensar que sa fet mal per culpa teva. b) desitjar que algu es mori i es mor, pensar que ha set per culpa teva.

11.- Personalització: a) El teu grupa ha tret bona nota en el treball i creure que ha estat tot gràcies a tu. b) pensar que ets el millor per haver marcat el gol final en un partit, deixant de banda els gols dels altres companys.

12.- Imperatiu categóric: a) avui tinc febre pero haig d'anar al sopar per auto-obligció. b) estic obligat de menjar tot el que hi ha al plat tot i que estic malalt.

Aquí s'acaba la pràctica, ara vindria l'apartat de reflexió.

De fet, crec que es molt senzill d'entendre aquest llistat de pensaments que modifiquen la teva conducta i que poden semblar un resum sobre com amargarte la vida, segons Ellis, és un "compendi sobre l'art d'amargarse la vida".

La manera de veure com els pensaments poden arribar a modificar la conducta la introdueix el congnitivisme, ja que no ens veiem com màquines, som oganismes amb capacitat per decidir la resposta a diferents estímuls, contemplem el Estímul, organisme, resposta i consequémcia (E-O-R-C).

Abans de Ellis, es veia la depressió des de la teoria de la indefensió aprresa: quan algú perd el control de una situació, es desespera, perd l'esperança, deixa que la situació vagi fent, es deprimeix. Aixo des del punt de vista conductista, després vindrà Ellis amb el TREC (terapia racional per depresió).

En fi, pensava que podriem aprofitar que sabem , ara de una manera més sintética i pragmàtica, quines són exactament les distorsions cognitives, podriem aprofitar-ho per posar en pràctica o intentar cercar-les en la realitat a fi de  poder comendre millor a les persones que ens envolten,a  part de intentar evitar pensar disorsionadament. Aquest punt de vista em sona a psicologia positivista, la psicologia del optimisme, del qual les dues espases o màxims exponents serien Martin Seligman juntament amb Mihaly Csikszentmihalyi.

Al cap i a la fi, estem intentant respondre a la mateixa pregunta: que es la psicologia i com hi podem intervenir, W Wundt  i W James, l'un estructuralista i l'altre funcionalista, veien la psicologia com la ciencia que estudia els estats de conciencia i els conductistes( JWatson) estudiaven la conducta observable. El cognitivisme neix de la evolució del conductisme radical, és a dir, acceptar que la psicologia pot intervenir en el camp dels pensaments.