Pràctica 7: Necessitats humanes

Ens trobem dntre l'enfocament humanista. Abraham Maslow, psicóleg de formació conductista i americà. Ell es sent disgustat amb el model conductista a l'hora de veure i tractar persones. Per això postula un nou model per entendre a les persones, el seu comportament i les meneres d'intervenir. Ell té en compte els aspectes positius de l'home. L'umanisme postula que la persona es bona i si es donen les condicions adequades el seu comportament és amable, sociable, etc.  Els homes sóm egoistes en el sentit que volem cobrir les nostres pròpies necessitats.

El concepte de necessitat de Maslow és tot allò que si no et satisfà, la persona enmalateix o es mor, si no pot viure de manera satisafactòria i saludable.

Maslow va estudiar les màximes persones humanes; aquelles persones autorealitzades. Va veure que les característiques que tenen en comú és que elles van trobar la satisfacció de les necessitats. No només això sinò que també sagueixen vetllant per que no els manquin aquestes. S'an d'actualitzar permanentment.

LLavors Maslow proposà la teoria de la motivació humana. Allò que ens empeny a actuar és la necessitat de cobrir les necessitats que tenim. Aquesta teoria té forma de piràmide i és la sëgüent:



En línies generals, et pot faltar alguna necessitat i no morir, peròno estaràs al 100% . La depressió s'explica com una mancança de alguna necessitat. També es cert que no cal generalitzar. El suicidi es veu com una insatisfacció profunda d'un o més mivells de satisfacció humana. Si veiem les mancançes que té una persona podem intervenir. En el nivell de seguretat, és patent que els nens necessiten una rutina per estar tranquils, els més grans quan tornen de vacançes necessiten horaris que els donin seguretat. En el nivell de afiliació o amor i pertinença, necessitem formar part d'un col.lectiu, tenir amics. Necessitem tenir clar que formem part de quelcom.

La estima o reconeixement és estar a gust amb tu mateix, quanyar el nostre propi respecte o el dels altres. De fet ningú ha dit a l'organisme com ha de crèixer, ningú t'ha ensenyat a caminar, la sensació d'éxit també la necessitem, de competéncia. I l'aprenentatge és una de les coses que generen més satisfacció.

Aquesta vegada, la pràcica consisteix a escriure comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats auténtiques. Hem de pensar en certs tipus de comportaments i escriure un per a cada nivell de la piràmide. Els tipus són:

A) Comportaments constructius: aquells que quan es realitza més d'una persona surt beneficiada.

B) Comportaments destructius: aquells que s'asoleix l'objectiu però algú altre surt perdent.

C) Comportaments fallits: No s'assoleix l'objectiu de satisfer la necessitat autèntica.

Llavors dels 5 nivells de piràmide escriurè 1 comportament de cada: en total 15.

Aquesta pràctica la vaig fer amb en Vicente Navarro i la Lídia bosch.

1.- Necessitats fisiológiques

-Constructiu: Dinar amb els amics, asoleixes l'objectiu fisiológic i surten beneficiats els amics.

-Destructiu: Anar a casa d'un amic només a menjar i sense demanar permís.

-Fallit: Poses diners en una màquina per comprar algo per menjar i el paquet es queda enganxat.

2.-Necessitats de Seguretat

-constructiu: Grup d'estudiants que preparen un examen junts i aprenen entre ells.

-destructiu: Un ocupa que entra en un pis i se'l queda per assolir aquesta necessitat bàsica.

-fallit: Sentir-se sol a casa teva i comprar un peix per que et faci companyia, no sentir-te satisfet amb el peix.

3.-Necessitats d'amor i pertinença

-Constructiu: Començar una relació amb una altre persona. (queda soso però ho sento, no hi vull fer res al respecte)

-Destructiu: Fer xantatxe a algú que no t'estima i tu a ell sí per que et faci cas.

-fallit: Ser un fill adoptiu que busca als seus pares biológics però que les proves d'ADN donin totes negatives.

4.-Necessitas d'estima

-Constructiu: Arribar a poder cantar a operacion triunfo i establir vincles amb altres cntants.

-Destructiu: Un home que surt al llibre dels rècords guiness i que boicoteja a la competència per que no li treguin el lloc.

-Fallit: Un atleta que va a les olimpiades i que no només queda últim sinó que fa una marca pitjor que la anterior seva.

5.-Necessitats d'autorrealització

-constructiu: Donar diners o bé aliments a una organització no gubernamental.

-destructiu: Un publicista que roba una idea sobre un anunci a un altre.

-fallit: Començar una carrera universitaria i deixar-la a mig semestre per que no t'agrada.

De la part pràctica això seria tot.

Puc dir amb seguretat, ja que hem vist tots els enfocaments psicologics, que l'enfocament més atractiu és l'umanista, seguit del sistèmic. En l'enfocament humanista, una de les coses que sobten és que egoisme i altruisme acaben sent el mateix (estar en condicions et fa feliç i ho transmets als altres. Fer contents als altres et produeix satisfacció) ocupar-se de nosaltres mateixos, estar de bon humor, ser egoista en aquest sentit, de cobrir les nostres necessitats.

Tot i que el concepte de necessitat per la OMS diu que l'estat de salut ha d'estar acompanyat de una dimensió social. (salut física, mental i social).

Els llibres recomenats són:

"El hombre autorrealizado" (Kairós) és un compendi de les idees de Maslow.

"Motivación y personalidad"  de Maslow

"El respeto hacia uno mismo" de Brandem sobre temes d'autoestima.

"psicologia para todos" De Maslow

Sobre les diferents dimensions de la piràmide, no deixa de sorpendre veure com algú deixa de preocuparse per una necessitat bàsica per assolir una de superior. Per exemple, algú que deixa de menjar a causa d'una vaga de fam, anorexia, etc. Es deixa de cobrir una necessitat de primer ordre per cobrir una més important, llavors es capgira la prioritat. Un altre exemple seria no deixar una relació o t'estan utilitzant per por a perdre tot el que guanyes amb ella. Precisament una cancó de The Offspring parla d'aixó (Self Esteem).

La principal funció que crec que fa un psicóleg Humanista és precisament com la d'un mirall. Personalment tu no pots mirarte a l'esquena i necessites un mirall. Els psicólegs actúen com miralls: Et diuen cóm ets per ajudar-te.

Penso, i crec que amb raó, que la part de autoestima és la més important per la salut mental de l'individu. Aquesta atèn principalment a les necessitats més profunds o més oníriques, per dir ho d'una d'alguna manera, es tracta del manteniment de la ment. De fet per aconseguir sentir-se estimats, per exemple alguns nens  adoptius s'escapen de casa i fan malifetes per comprovar que els pares els perdonaran i que l'estimen. Segur que algú ha fet o s'ha fet coses pitjors per assolir aquest nivell.

No deixa de ser interessant la piràmide de les necessitats humanes, tot i que l'hem vist tants de cops i s'ha utilitzat molt en publicitat, sempre la trobes interessant o fins i tot trobes nous punts de vista o aplicacions diferents de la teoria en la vida real.

Pràctica 9: Enfocament Sistémic

Aquesta pràctica podem dir que és una continuació de la anterior, de la pràctica 8. Seguim amb la idea que les persones no tenen problemes, sinó que evidencien relacions insalubres. Això es aplicable on hi ha grups humans del tipus que sigui.

En relació a la teràpia familiar des de l'enfocament sistémic, trobem la teràpia familiar etructural de Salvador Minuchin. Diu que no existeixen les famílies desestructurades i que de famílies hi ha dos tipus: les d'estructura estàndar (pare, mare, fills) i les d'estructura no estàndar (les que no son pare, mare, fills).

Hi  havia prejudicis segons si algun pare es mori o es separava i es donava per suposat que hi havien problemes. Això es fals. L'estructura de la família no determina el seu benestar. Dins de qualsevol família podem trobar persones que estiguin bé i persones que estiguin malament. La qüestió és: es porten bé entre elles? la relació és bona i satisfactória?

Hi ha dos conceptes bàsics per  Minuchin: La jerarquia i la frontera. Quan parla de jerarquia parla d'allò relacionat amb el poder, la autoritat. En els diferents grups existeixen diversos nivells de poder. Es relaciona amb la capacitat de decisió. Si l'estructura de poder es capgira, es modifica, la cosa anirà malament (imagineu-vos que els jugadors d'un equip de fútbol manesin més que el president del club). Si hi ha intromissions es planteja la possibilitat de restaurar la jerarquia. Si el pare o la mare deixen de exercir el poder deixen de fer de pares. Quan un pare deixa de ser pare per convertir-se en amic, deixa orfe al nen. De amics es poden tenir molts, de pares no. La autoritat te la guanyes, ningú te la dona, en canvi el poder el tens només per exercir certs rols. Per que una estructura funcioni correctament, an d'existir les dues coses: poder i guanyar-te l'autoritat.

L'altre concepte interessant és el de frontera. Hi ha decisions que les han de pendre el pare i la mare, per exemple, que es fa per vacançes, però la decisió es pot pendre de moltes maneres: unaopció seria no escoltar a ningú i fer el que els hi sembli: frontera rígida, no admet comunicació, no és permeable, les decisions són unilaterals. L'extrem oposat (que les prengui algú que no pertoca) són les fronteres laxes (. . . .  . .) les rígides són així; (                    ) . La frontera intermitja és la ideal és la frontera flexible (--------). Aquesta última frontera admet que la decisió circuli, escolten a tothom, es consideren les opcions i prenen la decisió segons la jerarquia.

En aquesta pràctica veurem els Genogrames. Representen de forma gràfica l'estructura d'una organització, de com estan estructurades, no de com es porten entre ells, només és un esquema dels membres del grup.

Allò que si que mostra els tipus de relació entre els individus dels grups és el Diagrama sistèmic.

La part pràctica consisteix en elaborar un genograma i un Diagrama sistèmic.

L'apartat de reflexió sempre sol ser un dels apartats més difícils de començar, ja que normalment sol ser l'apartat on has de contrastar el que has après amb el que creies abans d'assistir a classe. Les típiques reflexions breus del tipus "m'ha agradat molt", i aquests comentaris no valen a l'hora de reflexionar sobre el tema exposat.

Haig de confessar que aquesta ha estat la única pràctica que he fet cas dels llibres recomenats, i que he llegit un d'ells: "técnicas de teràpia familiar" de salv. Minuchin. D'aquesta pràctica trobo diversos temes interessants referits a la família i la seva estructura. Per exemple sobre el cas que uns pares perdin o no guanyin autoritat el seu poder no serveix de res i al final la família la acaben deminant els fills i no surten endevant.  L'altre concepte, el de frontera, no afecta directament al model de la família, és a dir: els integrants d'ella potser estaràn descontents però els plans i el dia a dia serà el mateix, no estarà distorsionat, seguirà funcionant. Aquesta és, crec jo, la esfera a on es podrien trobar més problemes o més ambients insalubes, ja que és on es genera més desconfiança i més sentiments nefastos. Del control de la jerarquia afecta sobretot a com funciona la familia, la frontera determina el comportament dels membres.

 Sobre els genogrames qué n'haig de dir, senzillament reflexen la estructura del grup, en canvi els diagrames sistémics, que hi ha centenars de models diferents, al menys intenten reflexar el comportament dels membres, tot i que el comportament humà és més complex que una senzilla línia dubuixada en un paper. vull dir que si ens centrem en que algú es simplement amic s'un altre o que és enemic seu, no veurem més enllà de la seva amistat o enemistat, mai veurem si aquesta relació té algun tipus de diferéncia de les altres. Tot i que això s'intenta solucionar posant notes als peus de pàgina, crec que és un sistema incomplet.

Aquestes gràfiques són una bona eina sobretot per als sistèmics ja que es veu amb més o menys claredat les persones que estan dins un grup i és una bona base por començar a tractar el sue entorn.

Pràctica 8: Causalitat Circular

Al llarg de les pràctiques que he anat penjant hem vist diversos enfocaments referits a la pràctica psicològica. En aquesta pràctica veurem el últim que falta: l'enfocament SISTÉMIC. Aquest trenca amb els anteriors i és un dels més utilitzats. La resta d'enfocaments es centra en l'individu, en canvi, aquest enfocament fa que totes les persones formin part s'un grup, d'un element superior (família, personal empresa...) bàsicament les persones estan conectades entre sí, en contínua interacció. Si una part d'aquest mecanisme s'espatlla, tota la resta es veurà afectada d'alguna manera. D'aquesta manera es pot intervenir tot i que la persona afectada no sigui present, ja que també podem tractar el seu entorn. Terapies de grup. Els sistemics veuen les relacions interpersonals com sanes o com insalubres, aquestes últimes generen trastorn, malaltia.

Els psicólegs sistémics traballen sobre les relacions, no sobre les persones, no es donsidera que les persones siguin el problema. Tot i que les persones puguin aportar símptomes, el problema es que la persona es troba en un sistema insalubre. No els cal entendre la persona, cal entendre al sistema. Llavors trobem els (PI) pacients identificats, que són aquells que presenten símptomes. Una de les característiques principals d'aquest enfocament és que com no es pot arribar a saber la causa del comportament humà ja que és molt complex i segurament sigui un cúmul de circumstàncies o es possible que la causa hagi desaparegut pero que continui el comportament, als sistémics no els cal saber la causa per resoldre dificultats, llavors quan intervé el psicoleg entra a formar part del sistema.

Per introduir finalment la part pràctica cal parlar d'uin antropòleg, Gregory Bateson que estudiava cultures indígenes diverses. Diu que hi ha diversos tipus de conductes. Una seria aquella conducta que dona peu a una altre que alimenta la primera, etc. D'aquestes s'en diuen simètriques. També trobem les relacions colmplementàries, aquelles on les persones tenen rols diferents, actuen diferent. Les relacions poden ser constructives o destructives.

La pràctica consisteix en elaborar 4 sequéncies de causalitat circular per a cadascuna de les 4 modalitats de relació.

Començare per les complementàries:

A) Relació complementària Constructiva: (relació entre un tutor d'autoescola i l'alumne)

1.- El tutor ensenya a l'alumne. 2.-l'alumne intenta posar en pràcica la teoria. 3.- El tutor el corregeix. 4.- l'alumne apren de les correcions i pregunta questions. El tutor ensenya a l'alumne...

B) Relació complementària destructiva: ( relació entre depenent botiga i l'encarregat)

1.- Depenent tracta malament als clients, és maleducat. 2.- Els clients es queixen. 3.- l'encarregat s'enfada amb ell i parla amb ell. 4.- El dependent té mes mal humor i tracta pitjor als clients. Els clients es queixen...

Tot seguit les Simètriques:

A)Relació simètrica constructiva: ( Relació entre jugadors de futbol)

1.- Un jugador ensenya técnica a un altre. 2.- el joc d'equip millora. 3.- aquest jugador ara li ensenya a l'altre. 4.- l'equip millora i apren noves técniques que es van ensenyant entre ells.

B)Relació simétrica destructiva (Membres d'un grup de música)

 1.- un guitarrista baixa el volum de un altre membre per que se senti millor la seva guitarra. 2.- l'altre s'entera i li fa la punyeta desafinant la guitarra cada dos per tres. 3.- el cantant s'enfada i canta faltal. 4.- Amb el descontrol el bateria es torna boig i toca sense parar. Els seguents passos són que es van fent la punyeta i el grup no avança i s'enfaden entre ells.

Arribats a aquest punt, que hem vist com funciona la psicologia sistèmica : que no cal tractar directament al pacient identificat sinó que potser el psicóleg tractarà a la seva dona, als seus fills, etc. També que no cal saber la causa d'un comportament, o que la causa hagi desaparegut però que segueixi el comportament, com per exemple que els Islàmics no mengin carn de porc a causa que mentres s'escribia el corà hi haguesin molts morts per la triquinosi. El que més m'agrada d'aquest enfocament es que no estan obsesionats per saber la causa, no els importa, no es pregunten què va ser primer, l'ou o la gallina, el que sabem es que dels ous surten gallines i que les gallines posen ous, no els cal saber les causes per a resoldre dificultats.

També d'aquest enfocament atreu que no enfoquen culpables, no els senyalen, els psicolegs introfueixen elements per canviar o ajudar en la relació. És com la Iatrogènia, en la qual tot està relacionat biológicament quan ens referim als efectes secundaris dels medicaments, en el comportament humà també, tot està interactuant. Es del cert un dels enfocaments més atractius per a mi.