Pràctica 6: Actituds Rogerianes

Parlem d'actituds rogerianes referint-nos a Carl Rogers, un dels autors més citats juntament amb Ellice. Aquest home té molts mérits; va ser el primer en filmar sesions de psicoterapia. l'emmarquem dintre de la psicologia humanista. Juntament amb Abraham Maslow diu que no esta bé que ens centrem en els aspectes negatius i que s'expliquin comportaments positius com mecanismes de defensa, etc.

Canvia la dinàmica de la psicologia, ara el pacient el veuen com a client, es el protagonista del procés de creixement, si es donen les condicions propícies, la persona treu el millor de si mateix. El psicóleg ha de crear les condicions propícies per que el potencial positiu pugui aflorar. Per resumir, el model de Rogers es un model centrat en la persona (Psicologia Rogeriana) la relació que hi ha ha entre psicoleg i persona es càlida, empàtica. Cal dir que es un enfocament no directiu. Aquesta influéncia de Rogers arriba a tots els àmbits de la psicologia.

Les condicions que propicien el creixement són tres actituds bàsiques:

1) Acceptació incondicional: porti el que porti el client a teràpia se l'ha d'acceptar com a persona, això afavoreix que ens poguem expressar, no hostil.

2) Comprensió empàtica: Entendre el punt de vista de l'altre, empatitzar que significa viure uns sentiments que no són propis però que els vius per que els entens. Si veus que amb qui parles entén el que li expliques transmet confiança i continuem explicant.

3)Autenticitat: (coheréncia) qui tenim davant ens transmet seguretat per que no es contradiu.

Tot això crea el context idoni pel creixement de les persones. Sobre Rogers es parla poc però la majoria o tots els psicólegs accepten les seves teories.

Despres de introduir a Rogers i explicar la seva principal teoria vam veure un vídeo documental sobre els métodes de ensenyament empàtics en una escola del japò de 600 alumnes. Correspon ara fer una reflexió, comentari entorn el documental. "Pensant en els altres".

Tot i que a primera vista el colegi sembla una escola normal i corrent, al cap de poc temps descobreixo que dintre les aules d'un professor concret s'hi respira un aire de bon humor i alegria, i es que hi ha un professor que es un xic diferent a la resta ja que intenta ensenyar als alumnes no només el temari del curs sino també els ensenya a viure. Amb métodes empàtics introdueix als nens de primària hàbits saludables que sens dubteels ajudaran en el futur.

Una de les pràctiques habituals a les seves classes és llegir cartes. Cada dia, cadascú escriu una carta on relata les seves inquietuds i sentiments i al dia següent les llegeixen a classe. Al cap de poc temps, molts nens s'ham fet amics entre ells i apareixen veritables vincles. Aquest profesor dona veritable importància a aquests vincles. Aquests vincles es fan patents quan, per exemple a algú se li mor el pare o la mare, o l'àvia, o quan algú es trasllada de ciutat.

El que aquest mètode té en comú amb la pràctica o amb el mètode Rogerià són les tres premises per que la persona es desenvolupi correctament: Aceptació incondicional: en l'aula del professor no s'accepta que algú sigui discriminat. Comprensió empàtica: a través de les cartes tothom comparteix els sentiments. Autenticitat: tot això es fa de veritat, no hi ha capo tipus de falsedat, els vincles que es creen són veritables i gens falsos, i el que s'ensenya no té cap tipus de incongruéncia.

Tot plegat és bastant bonic, sobretot en un país on sembla que la gent viu per a treballar i es descuiden de viure. Com estem a Espanya, un país on es viu massa bé i moltes vegades subestimem el treball, potser no ens és tan necessària aquestes lliçons, tot i que no estarien de més. Sobre les teories de Rogers trobem la teoria de l'autoestima, llibres sobre les relacions de parella : "el matrimonio y sus alternativas".

També trobem "el camino del ser", son les etapes per les quals les persones es van convertint en "humanes".

De fet tenim autors com A.S Neil que escriuen sobre escoles: "Summerhill" És una explicació sobre com funcionesn les escoles basades en el model psicoanalític en forma de novela, es fàcil de llegir i et dona molta informació.

Pràctica 5: Freud pasión secreta

Aquesta pràctica que tinc entre mans és un xic diferent a les altres. Aquesta vegad ahem de buscar alguna cosa relacionada amb Freud que va sortir a una película que vam veure a l'aula i penjar-la en el blog. La película que vam veure tractava sobre les teories de Freud i de com van evolucionant. Es diu "Freud pasión secreta".

El tema que he triat va relacionat amb un tall de la película on Freud, quan es mor el seu pare i ell va a visitar la seva tomba, es desmaia per que no pot perdonar un "pecat" passat del seu pare i busca la raó oculta: resulta que els nazis van humiliar al par davant de Freud quan era petit i ell es va callar. (degons Freud la neurosis comença a l infància). El tema en concret es de com passa Freud a la segona etapa, la interpretació dels somnis, el llenguatge simbólic, la asociació lliure, de com deixa la hipnosis.

Els conceptes claus serien la Transparencia: el pacient projecta a el metge sentiments al psicoanalista. Complex D'edip. Cecile, una pacient de la película s'enamora del seu metge (Brewer) per que li recorda al pare. un altre concepte clau seria la catarsi, que seria fer conscient traumes ocults o fets passats que s'arrelen en l'inconscient i que quan surten a la llum fan que desapareixi un símptoma.

Per introduir la pràctica, m'agradaria recordar unes paraules que surten al començament de la película i que diuien: Freud deia que al llarg de la història, hi va haver tres grans humiliacions. El descobriment de Galileu que no som el centre de l'Univers, el descobriment de Darwin que no som la corona de la creació, i el seu propi descobriment, que no controlem la nostra pròpia ment.

Així que en aquesta pràctica parlarè sobretot del període psicoanalíric de Freud i de la psicoanàlisi. L'objecte de la psicologia és la ment; el mètode de la psicologia és la introspecció. El psicoanàlisi utilitzarà la introspecció d'una manera diferent al d'altres mentalistes de finals del XIX i principis del XX (*Wundt, l'estructuralisme): la introspecció és el coneixement directe que un subjecte té dels seus propis estats mentals, la inspecció interior de la pròpia vida psíquica, però en el cas del psicoanàlisi no tant de la vida actual del subjecte sinó de les seves vivències passades: el pacient ha d'explicar el seu passat (introspecció retrospectiva).

Juntament amb la introspecció, el psicoanàlisi utilitzarà com a mètode per a la investigació psicològica l'anàlisi dels productes de l'activitat mental (somnis, actes fallits, conducta del subjecte, descripció que en la teràpia el subjecte dóna de les seves pròpies vivències...).

Crec que a la pràctica clínica, i en particular l'estudi dels trastorns histèrics, li portarà a Freud al descobriment del paper de la repressió en l'aparició del conflicte psicològic i de l'existència de continguts representatius i d'energia psíquica inconscient. En definitiva, el psicoanàlisi comença sent una teoria de l'estructura de la ment i una teràpia del conflicte psicològic.

Diria que la tesi essencial del psicoanàlisi és que en la ment existeixen continguts psíquics inconscients ocults al propi subjecte gràcies a la repressió; aquests continguts poden ser de tipus representatiu, com els quals es refereixen al coneixement que el subjecte té d'experiències passades, o de tipus emotiu, com són els desitjos, instints o apetits en general.

A més, vull cridar l'atenció més cap a la segona etapa de Freud, que em sembla més interessant. Tot i que en la película el mentor de Freud li recomana no obrir la caixa dels escorpins, quan esta apunt de morir li confessa que estaria bé que s'obrís i que certes teories i temes tabú en aquella época referits a Freud sortissin a la llum, per exemple el tema del desenvolupament psicosocial, quan el va exposar la societat el va rebutjar per les idees tan escandaloses que proposava, per exemple complex d'edip, etc.

 

Pràctica 4: Mecanismes de defensa

Aquesta pràctica contempla l'exercici de la psicoanàlisis de Freud, passa per les diferents teories no científiques que Freud va intentant encaixar, teories que expliquen o o intenten el comportament humà. Son teories psicodinàmiques, ja que tenen en compte la dinàmica psicològica interna.

No pertoca ara explicar totes aquestes teories però fare unes breus pinzellades fins arribar al tema en qüestiò que son els mecanismes de defensa.

S.XIX, la interpretació dels somnis: a causa del fenómen de les histèriques Freud questiona que es pot produir símptomes físics i que no tinguin causa física. La primera teoria planteja que tenim dues parts: la conscient i la inconscient i es veuen com un iceberg, tot i que el comportament humà es a causa de l'inconcient. Hi ha informació oculta en l'inconcient que quan la descobrim pot arribar a desaparèixer un símptoma (s'en diu catarsi) Es passa de la histéria a la associació lliure, parlar, interpretar.

La segina teoria seria veure la líbido com a "energia vital", les persones somien i satisfan desitjos. Desenvolupa aquesta teoria a partir d'explicar la dinàmica interna (3ra teoria) vé a dir que tenim diverses entitats en el nostre interior, el el ello, el jo i la conciéncia que estableixen un equilibri conductual, cada part vetlla pels propis interessos i estableixen un equilibri que quan es desestabilitza provoca canvis conductuals.

3ra teoria: per preservar aquest equilibri  la entitat ego desenvolupa uns mecanismes de protecció amb la finalitat que el material que hi hi ha a l'inconscient no agafi control de la nostra conducta.

Al 1966 Ana freud proposa nou tipus de mecanismes de defansa:

-Repressió

-Negació: no ha passat, negar-ho

-Projecció: No em passa a mi, els hi passa als altres.

-Racionalització: Intentem buscar raons i ens les creiem.

-Intel.lectualització: intentar donar explicacions racionals.

-Formació reactiva: Posar émfasi en el oposat, fer el contrari del que es desitja.

-Regressió: involució a etapes inferiors del desenvolupament.

-Desplaçament: El que sento per unes persones ho traspasso a altres.

-Sublimació: donar sortida constructiva a determinats impulsos, pot ser positiu.

Fins aquí la explicació/ introducció passo ara a la pràctica correstponent que consiteix en: Sublimar els 7 pecats capitals ira, luxúria, gula, etc. Amb aquestes emocions podem fer alguna cosa constructiva o destructiva, trobar de les dues sortides i posar exemples. (positiu +, negatiu -)

IRA: +) Jugador de rugby que li fan faltes, en comptes de tornar-les enrabiarse i anar a per totes, correr més depressa, més fort, etc. -)Enfadarse amb un amic i rebentar-li les rodes del cotxe.

LUXURIA: +)Aprofitar-ho com a motivació adicional en la teva relació. -) "Acoso" laboral.

GULA: +)Aprofitar per apendre a cuinar. -) preferir menjar que fer alguna activitat amb els altres o engreixar-te.

PERESA: +) Utilitzar la mandra per aprofitar i descansar, que de tan en tant va bé. -) oblidarte de les obligacions i responsabilitats amb l'excusa del cansanci.

SUPERBIA: +) Empresari que aprofita la confiança que té per treure endevat una empresa. -) professor que no accepta i desprecia els alumnes.

ENVEJA: +) Motivació per arribar a la mateixa posicó que a qui envejes. -) desprtestigiar a aquell a qui envejes.

AVARICIA: +) aprofitar i col.leccionar alguna cosa/ tenir un hobby. -) Per no voler gastar, viure en males condicions.

Com a reflxió personal no he trobat aquesta pràctica gaire útil. Vull dir que l'exercici de sublimar els pecats capitals no  l'he trobat viable, més que res per que sublimar un aspecte negatiu seria fer-lo encara més pervers, no intentar buscar la part positiva, ja que no la té. Quan parlem de una virtut de fet parlem de la antítesis dels pecats capitals, no veig com podem enfocar la ira com a aspecte positiu, ja que aquest sentiment surt de dins i per la seva naturalesa no pot ser per a res bo. El que estic intentant dir es que volem canviar la naturalesa del sentiment, no estem buscant la seva part "bona" estem intentant desviar les conseqüéncies de sentirse de una determinada manera.

Per exemple: la peresa. Algú perezós no és aquell a qui li agrada descansar de tan en tant, és aquell que normalment li fa mandra realitzar activitats, algú superb normalment mira als altres per sobre la espatlla, clar que pot servir d'alguna cosa, com ser crític de cine per exemple, però mai serà res positiu, les seves crítiques seran negatives quasi sempre i serviran per desprtestigiar als altres.

De fet, quan posem exemples no estem tenin en compte ni la situació real d'aquell qua la pateix ni l'efecte que aquest sentiment allibera en l'individu, quan t'invaeix la ira no pots actuar amb calma. Ara sí, buscar alguna alternativa que et doni algun benefici contructiu ho trobo bé.

Pràctica 3: Distorsions cognitives

Per començar faré un breu resum sobre el tema, seguit de la pràctica que pertoca, que consisteix a fer 24 frases amb distorsió i finalment una reflexió.

És cert que determinades formes de pensar tenen coseqüéncies indesitjables, si té pensaments negatius sobre un fet això incideix en el seu estat d'ànim i en la seva manera d'actuar. D'aquests pensaments en diem distorsions cognitives.

Un dels autors importants es A.Ellis, que proposa la teràpia racional per depressió i que consisteix principalment en detectar els pensaments distorsionats i canviar la forma de pensar per una altra més ajustada i que faci que es comporti diferent.

Els pensaments desajustats es classifiquen en:

-Esquema cognitiu:

a)Esdeveniment activador (es el fet que provoca el pensament desajustat)

b) pensaments i creences (sentir-te malament, etc)

c) conseqüéncies emocionals (com et comportes davant del fet)

-Distorsions cognitives:

Son esquemes equivocats de d'interpretar els fets. generen conseqüéncies negatives.

-Tipus de distorsions cognitives (12)

Generalització eccessiva, ambstracció selectiva, pensament tot o res, desqualificació d'allò positiu, etc.

Pràctica: de cada distorsió posar dos exemples.

1.-generalització eccessiva: a) he suspes un examen, no aprovaré cap. b) em va mossegar un gos, tots els gossos mosseguen.

2.- Abstracció selectiva: a) en un viatge, a causa d'un problema climàtic no em van agradar gens les vacançes. b) en un examen m'ha faltat un punt per al 10, ho he fet fatal.

3.- Polarització: a)mai m'escolten. b) tothom està en contra meu.

4.- Desqualificació d'allò positiu: a) He conegut a algú però segur que es per a alguna cosa dolenta, no val la pena. b) Guanyes un concurs però no estas content per que penses que el nivell era molt baix.

5.- Lectura del pensament: a) Algu que em cau malament parla amb un amic i penso que esta parlant malament de mi. b) Un profesor em té mania i per això em suspen.

6.- Endevinar el futur: a) no intentar fer amics perque suposes que no t'acceptaran. b) no anar a votar per que el teu partit no guanyarà.

7.-Magnificació/ minimització: a) algu que sempre suspen i un dia aprova i que subestima el seu aprovat, b) caus al terra i et fas un cop al dit i penses que t'el tenen que amputar.

8.-Raonament emocional: a) tinc son i passo d'anar dexcursió amb els amics. b) estic content i no vaig al enterrament del meu amic per que m'axafaria el dia.

9.- Etiquetar erròneament: a) En un examen molt fàcil, un suspen i l'etiqueten de tonto. b) quan algú parla malament ja pensem que no sap parlar.

10.- Autoinculpació: a) trucar a algú, aquest algú el mateix dia es fa mal, pensar que sa fet mal per culpa teva. b) desitjar que algu es mori i es mor, pensar que ha set per culpa teva.

11.- Personalització: a) El teu grupa ha tret bona nota en el treball i creure que ha estat tot gràcies a tu. b) pensar que ets el millor per haver marcat el gol final en un partit, deixant de banda els gols dels altres companys.

12.- Imperatiu categóric: a) avui tinc febre pero haig d'anar al sopar per auto-obligció. b) estic obligat de menjar tot el que hi ha al plat tot i que estic malalt.

Aquí s'acaba la pràctica, ara vindria l'apartat de reflexió.

De fet, crec que es molt senzill d'entendre aquest llistat de pensaments que modifiquen la teva conducta i que poden semblar un resum sobre com amargarte la vida, segons Ellis, és un "compendi sobre l'art d'amargarse la vida".

La manera de veure com els pensaments poden arribar a modificar la conducta la introdueix el congnitivisme, ja que no ens veiem com màquines, som oganismes amb capacitat per decidir la resposta a diferents estímuls, contemplem el Estímul, organisme, resposta i consequémcia (E-O-R-C).

Abans de Ellis, es veia la depressió des de la teoria de la indefensió aprresa: quan algú perd el control de una situació, es desespera, perd l'esperança, deixa que la situació vagi fent, es deprimeix. Aixo des del punt de vista conductista, després vindrà Ellis amb el TREC (terapia racional per depresió).

En fi, pensava que podriem aprofitar que sabem , ara de una manera més sintética i pragmàtica, quines són exactament les distorsions cognitives, podriem aprofitar-ho per posar en pràctica o intentar cercar-les en la realitat a fi de  poder comendre millor a les persones que ens envolten,a  part de intentar evitar pensar disorsionadament. Aquest punt de vista em sona a psicologia positivista, la psicologia del optimisme, del qual les dues espases o màxims exponents serien Martin Seligman juntament amb Mihaly Csikszentmihalyi.

Al cap i a la fi, estem intentant respondre a la mateixa pregunta: que es la psicologia i com hi podem intervenir, W Wundt  i W James, l'un estructuralista i l'altre funcionalista, veien la psicologia com la ciencia que estudia els estats de conciencia i els conductistes( JWatson) estudiaven la conducta observable. El cognitivisme neix de la evolució del conductisme radical, és a dir, acceptar que la psicologia pot intervenir en el camp dels pensaments.