Aquesta vegada, el tema de la pràctica es la sesensibilització sistemàtica. Quan parlem d'aquest terme entenem que es la técnica conductista que va desenvolupar Joseph wolpe i que serveix principalment com a terápia per superar fóbies, i consisteix a aproximar progressivament a la persona amb allò que li produeix la por. Podríem dir llavors que es tracta d'aplicar el sistema de Watson però al revés.
Us refresco la memória sobre qui es Watson i que va fer. Watson era un científic conductista (estudia el comportament observable). Va ser inspirat per el descobriment del premi nobel Juan Paulov, aquest va observar que els gossos que ell estudiava començaven a salivar abans que els portés el menjar. Pensà que els gossos associaven estímuls, és a dir; quan els gossos sentien la campaneta que indicava que era l'hora de dinar, començaven a salivar (al final era la campana qui provocaba que salivesin i no el menjar en si). Watson va veure que del que parlava Paulov, dels estímuls condicionats (la resposta que produeix es equivocada) es podia aplicar als humans.
Aquest sistema pot explicar les fóbies, segons el seu raonament. De fet, va fer un experimet éticament reprobable: Va infondre una fóbia a un nen. Cada vegada que el nen agafava un peluix, watson espantava al nen amb un soroll fort. Al cap d'un temps, els peluixos li feien por.
Segurament heu sentit a parlar de BF.Skinner, pare del condicionament operant. Aquest home, a part de l'estímul-resposta, afegeix les conseqüéncies de la resposta; els premis i els càstigs. D'ell neixen idees com donar incentius als treballadors de les empreses i els programes de reforçament. Recomano el documental: La letra con sangre entra, es un relat dels efectes que provoca un tipus d'educació on utilitzen els métodes radicals de premi-càstig. No cal dir que les reaccions fóbiques son irracionals, per tant no les pots encasillar ni controlar per la força.
Després dels experimets de watson, Mary Covern Jones, amb la idea que si una por es podia apendre, també es podia desapapendre, va agafar un nen amb por als conills i li va aconseguir treure-li la por. Ara aplicarem el métode de Joseph wolpe: En deu passos intentarem resoldre un cas de fóbia seguint el métode.
El cas es el següent: Una nena de 8 anys que li ha picat una abella en el pati i ja no hi vol tornar, es queda a classe.
1.-Al tornar de cole, estant a casa en companyia del pare o mare i sentintse relaxada li passem uns dibuixos de l'abella maya.
2.-El següent pas consisteix en donarli dibuixos d'abelles per colorejar.
3.-Tenir un peluix suau i bonic d'e l'abella maia i jugar amb ell.
4.-Durant la tarda o la nit, narrar-li un conte sobre abelles, explicant tot allò bo que tenen les abelles: produeixen mel, plinitzen, etc.
5.-Portar-la a jugar a un parc, ja que es més o menys el mateix que el pati però sense la sensació de perill que té la nena.
6.-A l'hora del pati, portar la nena fins a la porta del pati i animarla a sortir, al menys que vegi com els seus amics són fora i no corren perill.
7.-Fer el mateix que el pas anterior però animarla a que surti al pati a jugar amb els amics, intentar fer jocs tots junts.
8.-Si ha sortit al pati que la reacció dels pares i monitors sigui positiva: felicitarla. (Si no surt no cal càstig)
9.-Ensenyarli un documental sobre abelles on es vegi com treuen la mel o on es vegi com una avella va de flor en flor.
10.-Intentar que surti al pati a jugar amb els altres i que no es quedi a classe, sempre amb una resposta positiva si ho aconsegueix.
Ja per acabar, recomano el llibre Modificación y terápia de conducta de Harold Leitenberg i també un article que sortí a la revista mallorquina de pedagogia Oalma de Mallorca baleares 1985: Tractament d'una fòbia per desensibilització sistemática : una experiència didáctica i terapèutica.
